Un esguard de mar blava

                                                        dimart, 11 de Febrer, 1987 De vegades em sobta una mena d'indecisió que em fa paüra. Em sent cansada, molt cansada de tot i de tots. Aquest mal rotllo de vida que porte sembla que mai no acabarà. Anit, altra vegada, més recriminacions sobre la meua conducta...És aquesta una guerra encoberta. La seua intenció és prendre venjança contra mi, per haver pres la determinació de posar punt i final a aquesta absurda relació que no duu enlloc. La seua estratègia escaynar-me econòmicament per a obligar-me a renunciar...Li vaig assegurar que si seguia així en menys d'una setmana abandonaria la llar. Ara ja ho puc fer legalment. He de romandre serena , però, a les seues manipulacions, no vull que els nostres problemes trascendesquen del més estricte cercle familiar. Així que seguiré tractant d'evitar les friccions com vinc fent-ho fins ara, per arribar a concloure aquest procés sense més enrenou. Mentrestant escric aqu

autor, Eberhard Szejestcki La col·lonització espanyola Sembla que la cosa no va ser com ens la contaren. Quan l' expedició de Cristòfol Colón va arribar a terra, hom no sabia que només hi era l' illa de Cuba. S'instal·laren, ell i la seua gent, i prompte es dedicaren a viure bé. Com?- esclavitzant als indígenes-. Clar, els van portar la nova fe, això no tenia preu. A la força van substituir els seus "falsos" ídols per la fe vertadera, l'única, la millor , la insuperable...cosa que bé valia tots els turments als que es van veure sotmesos. Ells nouvinguts eren els que sempre tenien raó, els civilitzats i sobretot, els que comptaven amb una tecnologia armamentística més avançada. Per tant era lògic que també deu estigués de la seua part- de part dels conqueridors-. Després dels primers espanyols en arribaren més, amb més desitjos de descobriment i de conquesta. Amb més fam de riqueses, de poder, de possessions i d'honors. No importav