Un esguard de mar blava

Embolcallen amb vels goig i tristesa. Són sostre d'una xarxa de perfum, són els ventalls, amor, del meu costum i serveixen d'espasa a la sorpresa. M'agraden quan alegen entre el fum o quan brins de senzillesa; les teves mans són alegria encesa i fulles d'un pomer al clar de la llum. Castellets de l'amor. Flames de ploma. Són banderetes del teu parlar. Són i toquen sense pes, clares d'un món que tu modules des dels teus Bagdads. Respires per les mans, amor. Són poma i estel saboner quan renten els plats. Joan Brossa

Amb romanalles de la meua jovenesa, sucre al fons del got, t'endolceix: mai no sabràs el sud del meu caprici a sotaveu t'ho diré mentres dorms.