Un esguard de mar blava

Un encís, una atracció irresistible. El seu color, el seu sabor... L'agafe amb les mans fent conques i es veu transparent. Els meus ulls s'emplenen d'aquella immensitat blava i canviant, d'infinits matisos. Ella m'atreu, em crida, em suggestiona, m'arravata com una tendra passió. M'imagine sovint immersa en ella, que per baix de la superfície em transporta a paradisos ignorats. La experimente com una presència màgica. Em desperta un desig immens de submergir-me, de jugar amb l'aigua esguitant, corrent per la vora saltironant sobre les ones. De vegades m'hi fan caure. De vegades una onada m'engoleix i em perd per uns instants, em quede cega. Estossegue després de engolir-me'n algun glop. Ahhgg...Com em cou la gola. Em refregue ells ulls que també em couen. I torna el meu somni de romandre a la mar, sempre, de mirar-la, d'admirar-la, de sentir-la com em mulla, com em renta, com em nega, con em sacseja...Com lluitem, com juguem. A l

Tinc tantes coses que explicar, tantes i tan diverses, tants quaderns plens, ...I ara tinc el cap ple de malalties que m'han contat unes amigues del fòrum. Per a què són els fòrums. Per què m'he ficat al fòrum, a aquest fòrum vull dir. No, no ho comprenc. Clar que jo no sabia con funcionava això, això del fòrum vull dir. Una va acumulant petites decepcions i arriba un moment que en té tantes com per posar una "paradeta". Els projectes superen amb escreix les possibilitats de realització. Un projecte en principi és bo, és com una corda que de sobte s'hi presenta convidant a enfilar-te. A on? tens una vaga idea, o tens una idea molt clara, però és només una idea. Amb idees només no fem res, sense idees tampoc no en fem res. I bo, t'organitzes per dur-la endavant, la idea. Això, però, no es tan fàcil, és a dir pareix fàcil i després resulta que mamprens un camí...i es talla. Dius no, no hi serà per aquest indret. Vas i en proves d'altre,  i, tan prompte est