Memòries de la desmemoria 33
Dimecres, 21, d'octubre 1987/cap 33 vent Hui ha estat un dia que havia d'esborrar del calendari. En Lenon per fi ha vingut a buscar-me al treball, en acabant la jornada del matí. Ha estat un detall molt atent. Pensava que volia que dinàrem junts El que ha vingut a continuació ja m'ha fet dubtar de les seues intencions. Tot seguit m'ha proposat acompanyar-lo fora de la ciutat a replegar un cotxe per reparar-lo. No m'ha donat més explicació. Ell, com sempre, és home de poques paraules Quan hem arribat, a la casa en qüestió, una dona de mitjana edat, rosa i arrodonida li ha eixit al pas, i s'han saludat amb excessiva confiança. Els he vist conversant uns moments però no he parat l'orella. Quan han acabat les deliberacions ell m'ha comunicat que era amiga seua, i que volia que li replegués el vehicle per dur-lo al taller. Així que ell anava a emportar-se'l, mentre que jo havia de seguir-lo, al volant del seu. No havia que fer res més que segu