Un esguard de mar blava

La bicicleta a Amsterdam és la reina. Desde la seua, aparició a  la fi del segle XX els habitants d'Amsterdanm utilitzaren de seguida aquest mitjà de locomoció, adeqüat per al terreny pla. En els anys 1960, el moviment dels provos 33 va comprendre els avantatges d'aquesta forma de transport i va posar bicicletes blanques  a disposició de tots, que es poden agafar i deixar a voluntat. En 1978, els candidats electes,  habilitaren nombroses pistes per a bicis a la ciutat, que, per altra part, reunia les condicions apropiades, amb les estretes vores i els seus carrerons. Desitjosos de preservar el seu entorn de la polució, proporcionaren les bicicletes: el seu fluix incessant ( més de 550.000)dona  a la ciutat un constant aire de vacances.

I avui que et puc fer una canço, recordo quan vas arrivar, amb el misteri dels sencills, els ulls inquiets el cos altiu. i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom, Laura... m' es tan difícil recordar quants escenaris han sentit, la nostra angoixa per l'avui la nostra joia pel demà. a casa en mig de tants companys quan triste exhili mar enllà mai a mancat el teu alé, Laura... i si l' atzar et porta lluny, que els deus et guardin el camí, que t' acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels, i en un raco d'aquesta veu mentre la pugui fer sentir hi haura amagat sempre el teu so, Laura...