Un esguard de mar blava

                                Bettina Salomon( desembre 1999) dijous, 15 maig 1988/ cap 53 Deixa que els mots conservin el misteri del seu origen, per impur que sigui; però salva'ls si pots de la feixuga servitud que els sotmet a gratuïtes verbositats, a incerts malabarismes. L'essencial es diu amb senzillesa. Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)   Com s'hi podria explicar? La màgia d'un esguard enyorat per molt temps que arriba en un instant. Ara soc terra sembrada de desitjos. On trobaria les paraules per descriure les diverses versions del teu rostre canviant, la secreta endevinalla dels teus ulls o la tèbia brisa del seu alè. Com podria descriure la brillantor intermitent de la teua mirada,que parla els llenguatges del cel i mormola els presagis del mar. El frec dels dits farcits de matisos, ara prenguen, ara imposen... La teua veu, un matí ple de sol. I aqueixa pell de préssec, jove, tendra, sensual Amb tu és trobar de sobte

Hortus Botanicus El jardí botànic, va ser fundat al segle XVII, quan la prosperitat econòmica permetia als comerciants rics convertir-se en mecenes. Després del tancament dels convents, situats a la vora de la ciutat durant els conflictes religiosos, es descuidà el manteniment dels jardins d'herbes medicinals. La Magistratura a demanda dels metges i dels farmacéutics necessitaven habilitar un jardí de plantes medicinals. I fou el cas que una fundació administrativa, en la que participa la universitat i l'ajuntament, amb més de 8000 membres, organitza actuacions i conferències amb voluntaris per a concitar el recolzament de la població a la preservació del jardí botànic. Durant els segles XVII i XVIII, els vaixells de la Companyia de les Indies Orientals portaven tot tipus de plantes exòtiques, transportades en hivernacles. Així moltes noves plantes útils es van estendre peer tota Europa des de l'Hortus Botanicus.

                                                                                                 Foto, Roser Busquet diumenge, 8 maig 1988/ 52 “La memòria sap fer mal, ataca sempre pel flanc més dèbil, busca el moment en què tens la guàrdia baixa per minar-te la resistència.” Ramon Solsona (Barcelona 1950)                                                        La font de la Figuera, 8 Maig, 1988 Benvolgut Bertino, Et vaig prometre amistada i per això t'escric. Tu saps que ho hauria fet molt abans. Per una banda em feia l'efecte que tu ignoraves coses de la teua futura esposa, que devies saber saber. Per altra, qui era jo per a ficar-me en camisa d'onze vares? Em plantege fins a quin punt arriba el deure d'una bona amistat. És difícil discernir en aquest cas, que és un acte de lleialtat, i que és un acte d'intromissió en un assumpte tan delicat com és la parella. També em vaig adonar de que les cartolines, que tan amablement m'enviaves, van