Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 22, 2010

Memòries de la desmemoria/ cap 75

Imatge
diumenge, 19 desembre, 19897/ cap 75 Entre els sentits, el sentit del tacte predomina sobre els altres i atrapa la ment al seu interior.                                                 CHARAKA SAMHITA Aquestes festes de Nadal Miqueli jo no hi serem junts encara , això segur que em resultarà trist. No vull queixar-me, però, m'imagine la nit de Cap d'any, tot un projecte. El passaré amb la meua família, ma mare s'alegrarà com sempre de tenir-la casa plena i jo de ser amb tots els meus. M'imagine que si estiguera a soles soparia amb xapam, veuria la gresca televisiva, potser, i me'n aniria al llit en tenir son. Eixir no té cap sentit, sols paga la pena fer-ho amb persones estimades. Viatjar podia ser un mal menor, però és impensable, atès la meua situació econòmica. De tota manera ja no em sent capaç d'eixir sense ell. Cap companyia em semblaria bona, ni cap lloc convenient. Amb tot i això la tristor d'aqueixos moments seria tan sols ocas

Memòries de la desmemoria/ cap 74

dimecres, 15, desembre, cap/74 No comprenc la clau de l'èxit, però la clau del fracàs és tractar de complaure tothom.                                                    Woody Allen Estic malalta. És el segon dia que falte al treball, una lumbàlgia...El dolor físic no té importància quan et sents estimada. Ell m'acompanya, em cuida tot el temps que pot, m'envolta d'atencions i de tendresa. Durant aquests darrers dies, malgrat tot, he anat guanyant confiança. No sé com ha passat. Miquel s'ha integrat amb la meua vida. Junts ens trobem bé, n'estic segura que és aqueixa manera que té de donar afecte i establir comunicació, a la seua espontaneïtat que ens fa les coses més fàcils. Compartim les nostres vides tan com podem, assistim a concerts, al teatre, viatgem, visitem la família, els amics...L'hi vaig presentar a Anna i, segons em digué, li causà una bona impressió. Diu que es nota que ens unix quelcom molt profund i molt intim. Jo cr

Memòries de la desmemoria/ cap 73

Imatge
dilluns,13,desembre / Cap 73 L'art és solament una forma de viure. Hom pot preparar-s'hi sense adonar-se'n vivint de qualsevol manera.                                                                                                              Rainer Maria Rilke Ell diu, quan fem l'amor desmanegadament, a deshora i e  qualsevol lloc, que potser vivim massa  pel sexe. Però jo li dic que  no és així. Cap contacte sexual podria ser com és si no hagués  amor. Aquest sentiment és el que fa que cada dia siga nou, cada  mirada diferent, cada carícia única...No  m'imagine  sexe, ni que   fos amb ell, sense sentiment, seria una paròdia rampoina que no   aconseguiria satisfer-nos. Hui ha parlat d'un inici de conversa mantingut ahir amb la dona.  Van encetar el tema i es veu que el to   de la discussió els dugué a  contemplar la possibilitat de la ruptura entre ells. No m'ha  contemplar la possibilitat de la ruptura entre ells. No m'ha  e

Memories dela desmemoria/ Cap 72

7, desembre1989/ cap 72 Generalment, la natura mai no arriba a igualarles fantàstiques creacions de la imaginació.                                                              W. Shakespeare Que als quinze anys una tinga dubtes, neguits, il·lusions, decepcions...és normal , coses de l'edat. Que els tinga una dona de la meua edat és més preocupant. No sé fins a quin punt estan justificades. Hui podia haver sigut un altre dia meravellós, “El dia del concert de Chopin” Aquest matí, però, Miquel s'ha presentat a casa convençut que jo anit hi havia eixit després de tornar amb ell de l'Antologia de la sarsuela. Jo com que tenia son i m'acabava de venir la menstruació, vaig prendre alguna cosa i em vaig ficar al llit sense obrir la novel·la. Pel que diu va tocar pel telèfon i no hi vaig sentir. Així que va pensar que hi havia eixit, i per més que li explicava amb pel i senyals no podia creure el que li deia. Em costa pensar que desconfie de mi, amb tot