Un esguard de mar blava

dimecres 5,setembre,1990/ cap 84 Els que fem prosa hem de ser a la força un pèl modestos, contenir el devessall d'imatges per tal de no quedar ridículs Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) Comencem el curs. Avui teníem reunió de claustre. Nou col·legi, nous companys...Aquest és més reduït, de dues línies, més modern. Em presente animosa, contemple aquest canvi con una nova oportunitat. El treball el faig servir de teràpia ocupacional. Ens reunim sota la batuta d'un director de calbot, és a dir un de provisional per manca de candidats. Donat sembla un tipus tranquil, melsut, parla lent en castellà amb un palés accent valencià. Per sort el claustre no és molt nombrós i amb una evident majoria de dones. A l'hora de l'assignació de cursos m'oferixen cicle mitjà altra vegada. Que bé, comence amb bon peu. Silene diu que vol ser la meua companya de nivell. Sembla simpàtica, gairebé som de la mateixa edat, és graciosa i ocurrent, però va de seduct

ACPV davant les declaracions del Govern valencià 14.09.2010 Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià el passat divendres 10 de setembre, Acció Cultural del País Valencià vol fer públiques les següents consideracions: 1.-  El fet que el Govern de Catalunya haja pogut arribar a acords de reciprocitat amb els governs de les Illes Balears, Aragó i Perpinyà demostra que l’únic obstacle per a la normalització de TV3 també al País Valencià és precisament el Govern del Sr. Camps . Cal recordar que l’agost del 2008  Canal 9 es va començar a veure al conjunt de Catalunya com un gest del Govern català: d’aquesta manera,  la reciprocitat era ja un fet, i només calia que el Govern valencià arxivés els expedients oberts contra ACPV  i permetés la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià per normalitzar la situació. Però el Govern valencià va continuar l’ofensiva política, judicial i econòmica contra ACPV i, a més, el passat juliol va decidir

  dimecres, 18, abril, 1990/cap 82 La resignació és un suicidi diari.                                                                Píndar Son les set del matí, estic desperta des de poc més de les quatre. Tinc una infecció vaginal, em cou i em fa mal el baix ventre. Un bon regal de comiat de “l'home dels meus somnis”. Enhorabona, Marina, has esdevingut el blanc perfecte per a individus desaprensius. Pel que es veu es gitava amb mi i amb tota la cort celestial. I encara deia que cap dona el mereixia a ell. Segons es mire tenia raó, per dolenta que fos. Ara comprenc moltes coses que adés només intuïa. Esclar, per això em digué de quedar per tornar-nos les claus dels nostres habitatges respectius per evitar situacions desagradables, va dir. Sort que des de feia algun temps comencí a mirar el quadre amb escepticisme. En una de les últimes converses li vaig confessar que no sabia que ens havia passat. I em va respondre, amb un tot desairat, que ell no tenia per qu

dilluns, 16, abril, 1990/ 82 Avui tinc l'oportunitat de no exagerar les meues mancances i les meues capacitats. Puc ser jo mateixa.                                                                 Anne Wilson Schaef Ara retrobe el gust per la soledat, la pau i l'acte d'escriure indestriable de mi mateix. Ara netege aquest meu espai com calia, amb tranquil·litat; me'n ocupe dels petits detalls que tant m'agraden, unes flors, un ambient net, amb un ordre desordenat, cómode, relaxant. No cerque companyia, em sent bé així. Vulguera retrobar-me com si tornés d'un llarg viatge. Reconciliar-me, perdonar-me...Recuper la meua dignitat de persona davaluada per un voler malentés. I tornar a la vida senzilla i pacífica de la dona madura que soc. Viure cada dia compromesa amb el meu propi projecte de vida. Després de tot si gaudix d'un sentiment de pau i serenitat que em motiva per ser millor persona, per trobar el meu lloc en el món, és possitiu no h