Un Mac! no, gràcies
A mitjant juliol passat, com que hi havia sigut bona xica, vaig tenir l'esplendorosa idea de regalar-me un Mac. Així que me'n vaig anar al "¡Grande de los grandes!" segon resava una "conya" publicitària ja prou pancida, i m'adrece a un dependent de la secció d'informàtica, just el que m'havia endossat un Windows Vista feia un parell d'anys, d'infausta memòria. Com que anava tan atrafegat, el dependent, sembla que no va reparar amb la meua presència. I després d'esperar prou més del que vaig considerar tolerable, m'hi vaig acostar a l'esmentat depenent i li vaig demanar, ras i curt, que volia un ordinador Mac. De sobte l'hi va canviar l'expressió. Amb poques paraules em va entendre a la perfecció i va enviar un ajudant a preparar el que "quedava", just l'últim. Jo amb, la meua ignorància, vaig sospirar alleujada. Quina sort! encara he arribat a temps. Al cap d'uns minuts reapareix i em diu