Memòries de la desmemoria 103
divendres, 10 juny, 1992 Moltes vegades, el que callem fa més impressió que el que diem. Píndar, poeta grec (~518-~438 aC) Aquella vesprada quan vaig entrar al local, un parell d'hores abans de l'actuació, estava solitari. Només vaig distingir la silueta d'una dona asseguda a una de les taules amb taulell de marbre. Em va estanyar. El local no estava obert al públic a aquelles hores encara. En sentir els meus passos ella es girà i els nostres mirades es trobaren. __Hola... __Hola, Marina. __Ens coneixem? __Fa temps coincidírem en una actuació d'una banda Xeca, al Tropical. __ Ah, sí, ja et recorde. Tu ets representant de músics de jazz. Per cert no van arribar a presentar-nos amb tot l'enrenou del montatge que portàveu aquella nit. Amb tot recorde la teua fesonomia i sobretot l'energia amb la que preparaves l'actuació dels teus músics. __Sí és el meu ofici. De vegades s'ha de fer un poc de tot. Però funcione co