Un esguard de mar blava

¿L'amor és un art o bé és una sensació plaent i agradable i experimentar-la una qüestió d'atzar? Aquesta és la pregunta que ens formula Erich Fromm en començar el seu assaig per acabar demostrant que en realitat l'amor és un art, una habilitat que requereix coneixement, gosaria i esforç. L'art d'estimar (1956) s'ha convertit al llarg dels anys en un tractat clàssic que ha ensenyat a diverses generacions a desenvolupar la seua capacitat d'estimar. La profunditat i la sensatesa de les seues reflexions fan que mantinga plenament la seua vigència. ERICH FROMM (1900 - 1980) va nèixer a Frankfurt. Va estudiar sociologia i psicologia a les universitats de Heiderberg, Frankfurt i Munic. Posteroirment es va graduar en psiconàlisi a Berlín. Fugint del nazisme, l'any 1934 es va traslladar a Estats Units i després s'intal·là a Mèxic. L'any 1965 es va retirar i es va dedicar a viatjar. L'any 1974 es va establir definitivament a Muralto, Suïssa, on mo

Escoltem allò que ens comuniquen els excombatents nordamericans. És una reflexió que està relacionada amb el canvi d'actitud social i política que preconitza el Moviment 15 M. Ells també s'han adonat de com i perquè s'han vist obligats a anihilar vides humanes per servir els interessos del amos del món en conivència amb els polítics votats "democràticament".

Em sembla que toca parlar de qui són els terroristes i criminals. Aquesta és una forma de lluita pacífica i que pot transformar part de la realitat. Qui no s'apunta a atacar els bancs, els estats, els partits polítics, sense disparar ni un tir, ni enramar una gota de sang? Em sembla una forma lícita i legítima de lluita, si no sabem fer-ho, ens ensenyarem, els llevarem de les mans els mitjans de producció, de decisió, les fonts d'energia, les telecomunicacions, els diners i tot allò que ara dominen corporacions privades que alhora manipulen els polítics-titella. Apunteu-vos a l'activisme incruent de la xarxa, que almenys és una cosa que se'ls ha anat de les mans, i ha anat a parar a mans de qui menys ho esperaven i més temien: La gent, el poble... Però, què en penseu? Parleu, ara que podeu... Una abraçada