Un esguard de mar blava

Dilluns, 18 d'agost, 1992 El que perdura són les preguntes, no les respostes. Jean-Claude Carrière, guionista i dramaturg francès (1931) Don Giusepe, té família vosté?. Un fill, tinc un fill. Ell és ingenier nuclear. Va pegar una calada al cigarret i es va quedar esmaperdut mirant per la finestra de l'autobús. Ah, un fill... Sí, però no vivim junts. Ell em ve a veure de tant en tant...I viuen a Milà, em va dir. Això mateix, tot i que a mi no m'agrada, massa gran, la ciutat...Massa gent...massa fred...Home, també tindrà els seus avantatges, tinc entès que és una ciutat molt bonica. Això pense jo ara, si no m'agrada per què hi visc. Vaig aguardar que es donés ell la resposta. A vosté li agradaria viure a Milà?. No, mai no m'han agradat les grans ciutats per viure. Jo necessite sentir-me més propera a la gent, conèixer les persones que tracte pel seu nom, comprar a les botigues conegudes i xarrar una mica mentre em despatxen. Tot això que ara ja no s'est

"ARTÍCULO DE ARTURO PEREZ REVERTE" Arturo Pérez Reverte EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles. Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente: Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos. TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguad