Dispersió
foto: Llum Sánchez Torne de viatge. Al meu habitatge m'espera l'absència. Deixe l'equipatge a l'entrada i visite les estances plenes de silenci. Camine amb passos lents, com si temera despertar algú o alguna cosa. Aparte la cortina de la sala i mire a l'exterior. Un sol tímid guaita entre els núvols de merenga, que esclaten sobre un blau esvaït. Els arbres lluïxen els primer brots i les plantes del parc es mostren fresques i un verd xarolat. Quina pau...No m'havia adonat que enyorara tant els paisatge quotidià. Els meus companys de viatge arribaren a l'hora prevista. Uns dies a casa. Sí, eren festes. Millor, millor, diuen, volem veure-ho tot. Tot?. Un somriure escèptic. Prenen possessió del meu espai que serà seu també per uns dies. La taula parada amb estovalles ben netes, vi i un plat de la cuina tradicional recent fet. Xarrar, menjar, beure. Brindem pel viatge. A les postres, pastes d'ametla i ron de Jamaica. Volem eixir de festa. No fotes,