Un esguard de mar blava

Cròniques personals 03 Avui ja he hagut d'amainar a la feina. Han estat unes setmanes intenses, massa fortes, he arribat a trobar-me prou esgotada... Amb tot aquest horatge tan boirós...de tant en tant em trobe  desficiosa. Necessite que refresque però de moment no hi ha cap indici. Després a setembre pense anar a la platja, aquests anys no serà sols un projecte, dec de fer-ho. Banyar-me i passar tant de temps com puga a l'aire lliure. Necessite fer-ho, he passat les vacances massa enclaustrada. Ara, quan mire el que he fet i com ha quedat la meua llar em sent satisfeta. Dóna molt de gust viure en un ambient net i ordenat. De normal sóc desordenada però neta, això sí. Demà espere a Telma. Amb ella mai no saps a què atendre't. Crec que ha fet una evolució molt perillosa, a força de voler que les coses siguen, no com són, sinó com li agradaria que foren. Llavors no deixa de ser una fugida de la rea

Cròniques personals 02 No, encara no tinc la plona estilogràfica, això és un boligraf d'aigua que a mí em sembla prou bó. La ploma la tinc reservada i el tinter també, tot i que de vegades em fan mal les mans, note com si vulgueren adormirse'm. L'altre dia vaig veure a Dora. Pasàrem el dia juntes, un dia molt bó. És graciosa, ara està enamorada com una adolescent...igual. Tic molta caloR em trobe agoviada. Cal que canvie l'oratge, que refresque. De vegades no hi soporte...les mans em cremen, el cos em crema, vull fer les coses però vaig a pas de formiga, i així no pot ser. Acabe de veure un programa de televisió sobre biogràfies. Ara em manca res per acabar "El genio y la locura" de philipe Brenot, psiquiatra. Una reflexió sobre el funcionament psíquic de la persona. Molt bò. M'ha enganxat... ve a constatar les meues opinións i d'altres que em féiem dubtar. Per exemple, pel que fa a l'escriptu

Cròniques Personals 01 Aquest aniversari em regalaré una ploma estilogràfica, em fa goig, així que ha arribat el moment i el motiu. Sóc aquí, a la terrassa. Vespreja. Ara mateix atacaran frenètics els mosquits i ja no haurà qui aguante. Llàstima, ara s'hi està prou bé. Fa dies que no parle amb l'Elena vull tocar-li però no trobe el moment. Hui vindràn a sopar Carla i Pere, no m'han dir a quina hora; és igual, no tinc pressa. He estat legint una bona estona asseguda al balancí. Com que és diumenge m'he prescrit descans. Demà, més. La quotidianeitat és llefiscosa...Qué xocant que comence amb coses tan quotidianes... Sí, això també és la vida, el fluix assossegat del temps, els darrers dies de vacances...una pausa al ritme ordinari, un interval. Ha passat tan prompte...No, no em queixe. L'he aprofitat. Els "pipis" ja s'ha retirat a su lloc. Des de que, per descuit, vaig deixar oberta la porteta de la gàb