Un esguard de mar blava

                Cròniques Personals original de Llum Sánchez 68 I va arribar el darrer dia de vacances. Irene es trobava a punt, bon aspecte, bona forma física i mental...Es misteriós el que m'ocorre­__va pensa­r__la neuròloga em va parlar de teràpia ocupacional__De sobte s'adonà que es trobava despistada. Amb tot, ara véia que tenia raó. __"...enmalateix en vacances... No vull ni pensar quan em retire; em sap greu reconèixer-ho...tanmateix es veu que és així. Quan tenia molta feina es solia organitzar i ho portava tot endavant; encara que també podria ser que després de mantindre un alt nivell d'estrés, les taquicàrdies eren la prova, s'ensorrava. Amb tot no es trobava massa segura, així que va desistir de treure conclusions. S'estimava més deixar vagarejar el pensament Es sentia totalment preparada. L'endemà a les 10.30 h, claustre. Ja tenia preparat fins i tot la roba que vestiria__dec de tindre paciencia amb mi...sóc tan trasto

                Cròniques Personals original de Llum Sánchez 67 No vull tornar al col·legi!, que quede clar... Ara me'n recorde d'un que plorava perquè no volia anar al col·legi. __a veure, mare, dis-me tres raons per tindre que anar jo al col·legi__l'hi diu el fill a l mare. I ella va i li respón: primera: Perquè és dilluns. segona: perquè és hora d'entrar.I tercera: perquè ets el director... Ara va i resulta que a mi em passa la mateixa. Qui m'ho havia de dir! Ai!, amb tot i això, per sort anem madurant, que no és poc. No basta donar lliçons, també s'han d'aprendre. La vida s'ha de plantejar com un aprenentatge constant; com ara l'aprenentatge de la solitut...Em fa l'efecte que és un dels que impliquen més dificultats. Perquè veja'm, de menuts a l'escola un treballa per anar a mostrar-li-ho a la mestra i rebre la consegüent aprovació...Això constituei